Currículum
Nascut a Oviedo el 28 de març de 1935
Els seus primers 18 anys els passa a Gijón, on va començar a interessar-se per l’art al mateix temps que estudiava Modelisme Naval. Més endevant va venir a Barcelona i aprofitava per a visitar totes les exposicions i mostres d’art que podia i així formar-se artisticament, al mateix temps que llegir sobre els impressionistes i impregnar-se de la seva essència.
Després es va instal·lar a Moià (Barcelona). Va estudiar Teoría Tèxtil a la qual es va dedicar professionalment bastants anys de la seva vida.Sempre va practicar la pintura, i amb molta intensitat en els concursos de Pintura Ràpida, cosa que li va donar agilitat i soltesa per a resoldre qualsevol tema amb rapidesa.En algunes èpoques va treballar l’abstracció, però on més gaudeix i còmode està, és en la pintura al natural.Actualment la seva obra se subscriu en el Neoimpressionisme i tracta els temes amb un sistema peculiar de creació pròpia.
És membre de les següents entitas artístiques:
- Cercle Artístic de Manresa
- Cercle Artístic de Moià, del qual va ser vicepresident durant 10 anys, i a més hi va impartir classes a joves i adults durant 15 anys
- GRID de Terrassa (Grup de Recerca i Divulgació)
- Cercle Artístic de Palamòs
- Ha dirigit les classes de pintura del Club 60 de Terrassa, quatre anys
- ANFORART (Grup de tertùlies de Barcelona)
Actualment viu a Palamòs, on té el seu estudi.
Premis
Des de 1978 fins are té molts premis Pintura Ràpida
En pintura seca l’any 2007 va ser sel·leccionat:
- Premi Ricard Camí (Terrassa)
- Premi Calasanç (Terrassa)
- Premi Ciutat Viladecans
Exposicions
Des de l’any 1975 que feu la seva primera exposició individual, tots els anys ha presentat la seva obra. En té a Catalunya, Espanya i Europa.
- 2008, Exposició permanent en el Taller-estudi C/Alba núm. 9, Palamòs
- 2007, Parador d’Aiguablava (Begur)
- 2007, Sala d’exposicions “La Punxa” (Girona)
- 2007, Castell de Peñiscola (Castellò)
- 2007, Auditori Municipal Wenceslao Ayguals de Izco (Vinaròs)
“Les meves armes són els pinzells, la meva escola, la pintura al natural. El tempteig dominical d’acostar la realitat a la tela -o bé tot el contrari! He rebut, de tard en tard, algún guardó. El jurat que, com deia algú, tenia “la funesta mania de pensar” premiava els cops de pinzell, les moixigangues cromàtiques, el deliri d’una línia, d’una taca, d’un refregat…
Ves per on, llavors pintava a la desesperada i el millor de tot era veure el quadre penjat.
Em sap greu, però, no haver tapat -esborrat- a temps algunes teles que corren per aquests móns de Déu.”
Obres:
