Edició 2008 · Picasso

picasso

Pablo Ruíz Picasso és un dels grans genis de la pintura contemporània.

Creador del cubisme juntament amb Braque, la seva  capacitat d’invenció i de creació el  situen al capdamunt dels artistes del segle vint.

Nascut al 1881 a la ciutat de Màlaga, on el seu pare exercia com a professor de dibuix i director del Museu Municipal.

La familia Ruíz Picasso aviat es va traslladar a  La  Coruña i d’allà a Barcelona, on  el jove Pablo va iniciar els seus  estudis artístics amb un estil totalment acadèmic; però on l’inquiet Pablo connectarà ràpidament amb els cercles modernistes  de la bohèmia barcelonina que l’influiran en el seu estil d’expressió.

La ciutat de París es va  convertir en el seu gran objectiu i al 1900 es trasllada a la capital francesa per un breu període de temps.

AI tornar a Barcelona, comença a treballar en una sèrie d’obres en la que s’observen  les influencies de tots els artistes que ha conegut  o que d’alguna manera l’han impactat.

Es una esponja que capta i xucla  cap a la recerca d’un estil propi  que encara no ha trobat.

Entre el 1901 i 1907 es desenvolupen l’etapa blava i  l’etapa rosa, caracteritzades ambdues per l’ús d’aquests colors i per la seva temàtica, amb figures sòrdides, aïllades, amb expressió  de pena i sofriment.

La pintura a l’inici del segle XX està vivint un canvi  radical de concepció  i Picasso no en queda al marge, comença a interessar-se per l’estil de  Cézanne i a partir d’ell i juntament amb el seu amic Braque  desenvolupen  una nova fórmula pictòrica: el  cubisme.

Però Picasso segueix explorant  i  al 1912 practica el collage en la seva pintura; a partir d’aquets moment, la imaginació i la creació passen per damunt de les normes establertes, tota tècnica és vàlida si amb ella es pot expressar artísticament.

Picasso és el gran revolucionari i quan els altres pintors s’interessen pel cubisme, ell explora el classicisme d’Ingres; durant una temporada  alternarà obres classicistes amb d’altres  totalment cubistes.

El moviment surrealista de 1925 no l’agafa  desprevingut i encara que no en forma part  obertament, li servirà com a element de ruptura amb l’estil anterior, introduint en la seva obra figures distorsionades amb molta força i sovint plenes de ràbia i fúria.

A l’igual que Goya,  Picasso expressa en les seves pintures  els sentiments que l’afecten amb més força.

Les seves relacions sentimentals, a vegades tumultuoses  influiran en la seva obra, el seu posicionament polític i concretament la manera com el va trasbalsar  la guerra civil espanyola  i el bombardeig de Guernica, la necessitat de denunciar la demència del homes en les guerres el va portar a realitzar una de les obres més famoses de l’art contemporani.

La ciutat de París va ser la seva seu durant la major part de la seva vida artística i en els darrers anys, es va instal·lar al sud de França, reformulant-se en un estil molt personal amb colors vius, traç lliure esquemàtic  i formes estranyes.

Va morir  el 1973 a  Mougins, en plena activitat artística ja que estava  treballant en la preparació de dues exposicions.

Nota: l’ edició 2008 de l’Artista al Carrer ha estat un èxit tant per l’assistència d’artistes com per la qualitat de les obres presentades

We cannot display this gallery

Deixa un comentari