Edició 2001 · Josep de Togores | Artistes Plàstics de Cerdanyola

Edició 2001 · Josep de Togores

jose_togores

Neix a Cerdanyola del Vallès (19 de juliol de 1893), fill  de Josep de Togores i Montadas, membre de la lliga, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona, cofundador del diari esportiu “El Mundo Deportivo” i realitzador cinematogràfic des de 1914.

Josep de Togores, queda sord als tretze anys a causa d’una meningitis i  això el va fer decantar  a desenvolupar una gran afecció per la pintura i la literatura, de jove rep lliçons dels pintors Joan Llaverias, Fernández de la Torre Fèlix Maestras.

Visita París i Brussel·les, allí pinta “el boig de Cerdanyola”, que resulta premiat a l’Exposició Internacional de Brussel·les i és comprat  pel govern belga, a partir d’aquí s’inicia una carrera amb una clara influencia impressionista i poc després pinta un retrat d’Enric Granados (Barcelona, col·lecció carreres-granados); al 1917 exposa a la Sala “La Publicidad de Barcelona i s’integra a l’Agrupació Courbet (Barcelona).

Acabada la primera guerra mundial, Togores torna a París i coneix els pintors emergents: Picasso, BraqueSoutune, Pascin, Modigliani i Max Jacob.

Firma contracte amb el marxant Daniel Kahnweiler, (el mateix que porta a Picasso o Derain), en aquesta època es quan desenvolupa el seu període surrealista, i de major proximitat amb l’avantguarda  artística del moment.

Al 1921, comença a exposar els seus quadres a diferents ciutats europees i a dedicar una especial atenció als nuus  femenins, als que va impregnar d’un clar encant poètic, la seva etapa més pletòrica correspon als anys vint, amb el realisme màgic i el conseqüent eclecticisme, on l’artista explora diferents estils, com el cubisme o l’academicisme.

Exposa a Berlín el 1924, a la Sala Parès de Barcelona el 1926 i a Madrid el 1928; aquest mateix any, iniciant una etapa abstracta , exposa a la Biblioteca Nacional de Madrid, ciutat on al 1950 fa una mostra de les seves obres religioses.

La II guerra mundial, va  comportar la desaparició de moltes de les seves obres i  el pintor català va perdre popularitat.

Al llarg de la seva vida Togores va tenir diferents crisis de personalitat que van repercutir en un ampli ventall d’estils pictòrics que va reflectir en la seva obra artística, la seva pintura ha fet un llarg camí des de la influencia  de Cézanne fins al realisme dur, passant pel classicisme, el cubisme, la recuperació del classicisme, el surrealisme i el seu retorn a la figuració.

Togores retorna definitivament a Barcelona on exposa de nou a la Sala Parès, i on és visitat pel seu gran amic, l’escultor Arístides Maillol.

Les diverses  exposicions que s’han realitzat en els darrers anys, gràcies al suport d’Antonia Berchthold, vídua de Togores, han contribuït a rescatar  de l’oblit la seva obra i a situar-la en el lloc que  li pertoca entre els millors pintors dels anys vint.

Mort a  Barcelona el 17 de juny de 1970.

Deixa un comentari