Edició 2004 · Salvador Dalí | Artistes Plàstics de Cerdanyola

Edició 2004 · Salvador Dalí

dali

Fill d’una  família burgesa, Salvador Domingo Felipe Jacinto Calí i Doménech va nèixer  a  Figueres (Girona), l’onze de  maig  de 1904, just  un any  després de que moris el seu germà gran , també  batejat com a Salvador de nom.

Als deu anys ja  dibuixava i pintava amb molta regularitat, especialment retrats dels membres de la seva família i també paisatges.

De jove Dalí és precoç a l’hora d’escriure, els seus primers articles (1919 ) apareixen a la revista local “Studium“; on va redactar la secció “els grans mestres de la pintura“ i allí va definir els seus models de referència : Velázquez, Goya, El Greco, Durero, Leonardo da Vinci i  Miguel Ángel.

Al 1922  ingressa a l’Escuela de Bellas artes de San Fernando (Madrid), on cursa estudis fins el 1926, quan va ser expulsat de forma definitiva, llavors es va instal·lar a la residència d’estudiants, on va fer amistat amb personatges que marcarien les tendències artístiques i culturals del país: Luis BuñuelFederico García Lorca, José Bello, José Moreno Villa, etc., encara que uns anys més tard  els tatxa d’estridents i revolucionaris.

Durant els anys vint Dalí descobreix el moviment  surrealista i s’hi vincula immediatament,  doncs s’hi sent tan identificat que arriba a  verbalitzar “el surrealisme sóc jo “ una frase  que va confirmar la seva obra i la seva pròpia vida.

Si fins  llavors la seva pintura havia estat influenciada pel cubisme i la pintura metafísica, amb el seu ingrés al moviment surrealista (any 1929) la seva pintura es  caracteritza per la mal·leabilitat dels objectes sòlids, les al·lusions sexuals i les juxtaposicions de formes .. es considerat un dels membres més renovadors del moviment surrealista.

Els quadres de 1928 i començaments del 1929 van ser de plena experimentació utilitzant altres elements com suro o sorra i incorporant-los a la pintura; al 1928 va col·laborar amb Luís Buñuel en la pel·lícula “un perro andaluz “.

Al 1929 la galeria Goemans de París organitza una exposició individual  de quadres de Dalí (és la seva primera exposició a la capital francesa)  i Dalí presenta entre d’altres “l’enigma del desig” i “el gran masturbador“.

Tant Dalí com els surrealistes tenien un gran interès vers les teories psicoanalítiques de Sigmund Freud, a més a més del seu interès científic i innovador  els atreia la psicoanàlisi, van descobrir l’inconscient com a font inesgotable d’imatges poètiques i de possibilitats artístiques .

Amb el temps Dalí  es comença a desenganxar del moviment surrealista considerant que l’estil està massa condicionat per l’escriptura i la pintura automàtica, es llavors quan desenvolupa  la seva pròpia interpretació del que ell anomena “el mètode paranoic – crític” , inspirat en un món de fantasies oníriques delirants, que ell mateix defineix com un mètode espontani de coneixement irracional basat en l’associació interpretativa crítica de fenòmens delirants.

A l’estiu del 1929 Dalí coneix a  Gala (Helena Diakonoff), que havia estat  convidada a Cadaqués juntament amb el seu marit, el poeta Paul Eluard, apartir de d’aquest moment la relació sentimental entre Dalí i Gala condiciona la separació de Gala i Paul Eluard.

Al  1930 col·labora novament amb  Luis Buñuel en el guió de “la edad de oro“.

Durant els anys trenta Dalí que ja era un personatge famós va començar a aparèixer com un personatge públic , el 14 de desembre de 1936 la revista “time” li dedica la seva portada.

El següent àmbit d’acció va ser als Estats Units; allí, el galerista Julian Levy li va organitzar entre 1933 i 1939, cinc mostres individuals.

De 1940 a 1948 va viure en aquest país, realitzant conferencies, dissenyant joies i treballant pels  estudis de Hollywood.

La seva relació amb el grup surrealista es va acabar en aquests anys , però la seva expulsió definitiva es va produir al 1941, quan  André Breton va desqualificar el retorn de Dalí al classicisme, com a retòric, academicista i el va taxar de feixista.

Als Estats Units va organitzar molts actes que li van reportar fama i diners, va realitzar campanyes publicitàries per a revistes de prestigi com “Vogue“, dissenyà i creà el pavelló “el somni de  venus” per la fira mundial de 1939, dibuixà escenaris  i vestuaris per a obres de teatre, etc.

Deixa un comentari